L'oceà és una peça enorme i crítica del trencaclosques del canvi climàtic i un enorme dipòsit de calor i diòxid de carboni, que és el gas d'efecte hivernacle més abundant. Però ha estat un gran repte tècnicper recollir dades precises i suficientssobre l'oceà per oferir models climàtics i meteorològics.
Amb els anys, però, ha sorgit una imatge bàsica dels patrons d'escalfament dels oceans. La radiació infraroja, visible i ultraviolada del sol escalfa els oceans, especialment la calor absorbida a les latituds inferiors de la Terra i a les regions orientals de les grans conques oceàniques. A causa dels corrents oceànics impulsats pel vent i dels patrons de circulació a gran escala, la calor normalment es dirigeix cap a l'oest i els pols i es perd a mesura que s'escapa a l'atmosfera i l'espai.
Aquesta pèrdua de calor prové principalment d'una combinació d'evaporació i re-radiació a l'espai. Aquest flux de calor oceànic ajuda a fer el planeta habitable suavitzant els extrems de temperatura locals i estacionals. Tanmateix, el transport de calor a través de l'oceà i la seva eventual pèrdua ascendent es veuen afectats per molts factors, com ara la capacitat de barreja i agitació dels corrents i els vents per moure la calor cap avall cap a l'oceà. El resultat és que és poc probable que qualsevol model de canvi climàtic sigui precís tret que es detallin aquests processos complexos. I això és un repte aterridor, sobretot perquè els cinc oceans de la Terra cobreixen 360 milions de quilòmetres quadrats, o el 71% de la superfície del planeta.
La gent pot veure un clar impacte de l'efecte hivernacle a l'oceà. Això és molt clar quan els científics mesuren des de la superfície tot el camí cap avall i arreu del món.
Frankstar Technology es dedica a oferirequipament marítimi els serveis tècnics corresponents. Ens centremobservació marinaiseguiment oceànic. La nostra expectativa és proporcionar dades precises i estables per a una millor comprensió del nostre fantàstic oceà.
Hora de publicació: 18-jul-2022