A mesura que el món accelera la seva transició cap a les energies renovables, els parcs eòlics marins (OWF) s'estan convertint en un pilar crucial de l'estructura energètica. El 2023, la capacitat instal·lada global d'energia eòlica marina va arribar als 117 GW, i s'espera que es dupliqui fins a 320 GW el 2030. El potencial d'expansió actual es concentra principalment a Europa (495 GW de potencial), Àsia (292 GW) i Amèrica (200 GW), mentre que el potencial instal·lat a Àfrica i Oceania és relativament baix (1,5 GW i 99 GW respectivament). El 2050, s'espera que el 15% dels nous projectes d'energia eòlica marina adoptin fonaments flotants, ampliant significativament els límits de desenvolupament en aigües profundes. Tanmateix, aquesta transformació energètica també comporta riscos ecològics significatius. Durant les etapes de construcció, operació i desmantellament dels parcs eòlics marins, poden pertorbar diversos grups com peixos, invertebrats, aus marines i mamífers marins, inclosa la contaminació acústica, els canvis en els camps electromagnètics, la transformació de l'hàbitat i la interferència amb les rutes d'alimentació. No obstant això, al mateix temps, les estructures dels aerogeneradors també poden servir com a "esculls artificials" per proporcionar refugis i millorar la diversitat d'espècies locals.
1. Els parcs eòlics marins causen pertorbacions multidimensionals a múltiples espècies, i les respostes presenten una alta especificitat pel que fa a les espècies i el comportament.
Els parcs eòlics marins (OWF) tenen impactes complexos en diverses espècies com ara aus marines, mamífers, peixos i invertebrats durant les fases de construcció, operació i desmantellament. Les respostes de les diferents espècies són significativament heterogènies. Per exemple, els vertebrats voladors (com ara gavines, colimbós i gavines tridàctils) tenen una alta taxa d'evitació envers els aerogeneradors, i el seu comportament d'evitació augmenta amb l'augment de la densitat dels aerogeneradors. Tanmateix, alguns mamífers marins com ara foques i marsopes presenten un comportament d'aproximació o no mostren cap reacció d'evitació òbvia. Algunes espècies (com ara les aus marines) poden fins i tot abandonar les seves zones de cria i alimentació a causa de la interferència dels parcs eòlics, la qual cosa provoca una disminució de l'abundància local. La deriva del cable d'àncora causada pels parcs eòlics flotants també pot augmentar el risc d'enredament del cable, especialment per a les balenes grans. L'expansió de les aigües profundes en el futur agreujarà aquest perill.
2. Els parcs eòlics marins alteren l'estructura de la xarxa tròfica, augmentant la diversitat d'espècies locals però reduint la productivitat primària regional.
L'estructura de l'aerogenerador pot actuar com un "escull artificial", atraient organismes filtradors com ara musclos i percebes, augmentant així la complexitat de l'hàbitat local i atraient peixos, ocells i mamífers. Tanmateix, aquest efecte de "promoció de nutrients" normalment es limita a la rodalia de la base de l'aerogenerador, mentre que a escala regional hi pot haver una disminució de la productivitat. Per exemple, els models mostren que la formació induïda per aerogeneradors de la comunitat de musclos blaus (Mytilus edulis) al Mar del Nord pot reduir la productivitat primària fins a un 8% a través de l'alimentació per filtració. A més, el camp eòlic altera l'aflorament, la barreja vertical i la redistribució de nutrients, cosa que pot conduir a un efecte en cascada del fitoplàncton a espècies de nivell tròfic superior.
3. El soroll, els camps electromagnètics i els riscos de col·lisió constitueixen les tres principals pressions letals, i les aus i els mamífers marins hi són els més sensibles.
Durant la construcció de parcs eòlics marins, les activitats dels vaixells i les operacions de pilons poden causar col·lisions i morts de tortugues marines, peixos i cetacis. El model estima que, en hores punta, cada parc eòlic té una trobada potencial mitjana amb grans balenes un cop al mes. El risc de col·lisions d'aus durant el període d'operació es concentra a l'alçada dels aerogeneradors (20-150 metres), i algunes espècies com el torlit (Numenius arquata), el gavià de cua negra (Larus crassirostris) i el gavià de ventre negre (Larus schistisagus) són propenses a patir taxes de mortalitat elevades a les rutes migratòries. Al Japó, en un determinat escenari de desplegament de parcs eòlics, el nombre potencial anual de morts d'aus supera les 250. En comparació amb l'energia eòlica terrestre, tot i que no s'han registrat casos de morts de ratpenats per a l'energia eòlica marina, encara cal estar atent als riscos potencials d'enredament de cables i d'enredament secundari (com ara combinat amb arts de pesca abandonades).
4. Els mecanismes d'avaluació i mitigació manquen d'estandardització, i la coordinació global i l'adaptació regional s'han de promoure en dues vies paral·leles.
Actualment, la majoria d'avaluacions (ESIA, EIA) són a nivell de projecte i manquen d'anàlisi d'impacte acumulatiu (CIA) entre projectes i entre temps, cosa que limita la comprensió dels impactes a nivell d'espècie-grup-ecosistema. Per exemple, només el 36% de les 212 mesures de mitigació tenen proves clares d'eficàcia. Algunes regions d'Europa i Amèrica del Nord han explorat l'CIA integrada de diversos projectes, com ara l'avaluació acumulativa regional realitzada pel BOEM a la plataforma continental exterior atlàntica dels Estats Units. No obstant això, encara s'enfronten a reptes com ara dades de referència insuficients i un seguiment inconsistent. Els autors suggereixen promoure la construcció d'indicadors estandarditzats, freqüències mínimes de seguiment i plans de gestió adaptativa a través de plataformes internacionals d'intercanvi de dades (com ara el CBD o l'ICES com a líders) i programes regionals de seguiment ecològic (REMP).
5. Les tecnologies de monitorització emergents milloren la precisió de l'observació de la interacció entre l'energia eòlica i la biodiversitat, i s'haurien d'integrar en totes les etapes del cicle de vida.
Els mètodes de monitorització tradicionals (com ara els estudis basats en vaixells i aeris) són costosos i susceptibles a les condicions meteorològiques. Tanmateix, tècniques emergents com l'eDNA, la monitorització de paisatges sonors, la videografia submarina (ROV/UAV) i el reconeixement d'IA estan substituint ràpidament algunes observacions manuals, permetent el seguiment freqüent d'aus, peixos, organismes bentònics i espècies invasores. Per exemple, s'han proposat sistemes de bessons digitals (Digital Twins) per simular la interacció entre els sistemes d'energia eòlica i l'ecosistema en condicions meteorològiques extremes, tot i que les aplicacions actuals encara es troben en fase d'exploració. Diferents tecnologies són aplicables a diferents etapes de construcció, operació i desmantellament. Si es combinen amb dissenys de monitorització a llarg termini (com ara el marc BACI), s'espera que millorin significativament la comparabilitat i la traçabilitat de les respostes a la biodiversitat a través d'escales.
Frankstar s'ha dedicat durant molt de temps a oferir solucions integrals de monitorització oceànica, amb experiència demostrada en la producció, integració, desplegament i manteniment deBoies MetOcean.
A mesura que l'energia eòlica marina continua expandint-se a tot el món,Frankstarestà aprofitant la seva àmplia experiència per donar suport a la monitorització ambiental de parcs eòlics marins i mamífers marins. En combinar tecnologia avançada amb pràctiques provades sobre el terreny, Frankstar es compromet a contribuir al desenvolupament sostenible de les energies renovables oceàniques i a la protecció de la biodiversitat marina.
Data de publicació: 08 de setembre de 2025